Com funciona un olivar sostenible: sòl, aigua, biodiversitat i aprofitament
Un olivar sostenible cerca produir olives mantenint la fertilitat del sòl, utilitzant l’aigua i l’energia de manera responsable, afavorint la biodiversitat i aprofitant les restes generades durant el cultiu i l’elaboració.
No hi ha una única acció que converteixi un olivar en sostenible. És el resultat de moltes decisions connectades.
Per què el sòl és el punt de partida?
El sòl sosté les arrels, emmagatzema aigua, aporta nutrients i acull organismes essencials per al funcionament del cultiu.
També participa en la regulació de l’aigua, el cicle dels nutrients, l’emmagatzematge de carboni i el manteniment de la biodiversitat.
Un sòl agrícola no s’hauria d’entendre com una superfície inerta sobre la qual es col·loquen arbres. És un ecosistema que es pot degradar, compactar, erosionar o perdre matèria orgànica quan es gestiona de manera inadequada.
Com es protegeix el sòl d’un olivar?
Les pràctiques depenen de les condicions de cada finca, però poden incloure:
- Mantenir cobertes vegetals.
- Reduir el conreu innecessari.
- Triturar i aprofitar restes de poda.
- Incorporar matèria orgànica.
- Evitar deixar el sòl nu durant períodes vulnerables.
- Adaptar el pas de la maquinària.
- Vigilar la compactació.
- Prevenir l’erosió i l’escorrentia.
La coberta vegetal pot protegir la superfície davant l’erosió, afavorir la infiltració i oferir refugi o aliment a diferents espècies. La seva gestió s’ha d’adaptar a la disponibilitat d’aigua i a les necessitats del cultiu.
Què significa tenir un sòl viu?
Significa mantenir les condicions perquè hi hagi activitat biològica.
Bacteris, fongs, insectes i altres organismes participen en la descomposició de la matèria orgànica i en els cicles de nutrients. La biodiversitat agrària inclou tant les espècies visibles com la vida que hi ha dins el sòl.
No es tracta de no intervenir mai. Es tracta d’evitar pràctiques que redueixin de manera innecessària la capacitat del sòl per continuar complint les seves funcions.
Com s’utilitza l’aigua d’una manera més eficient?
La gestió eficient comença per aplicar la quantitat necessària en el moment adequat.
Els sistemes de reg localitzat permeten dirigir l’aigua cap a la zona de les arrels i controlar millor la dosi que altres mètodes menys precisos. Tanmateix, la tecnologia per si sola no garanteix l’eficiència.
També cal tenir en compte:
- Humitat del sòl.
- Evapotranspiració.
- Edat i estat dels arbres.
- Temperatura.
- Tipus de sòl.
- Previsió meteorològica.
- Manteniment de canonades i degotadors.
- Detecció de fuites.
- Horari de reg.
Mesurar abans de regar ajuda a substituir el costum per una decisió basada en les necessitats reals del cultiu.
La coberta vegetal competeix per l’aigua?
Ho pot fer si no es gestiona correctament.
En climes mediterranis amb períodes secs, la coberta vegetal s’ha d’adaptar a les reserves disponibles i al moment del cicle agrícola. Es pot segar, triturar o gestionar de manera diferent segons l’estació.
La sostenibilitat no consisteix a aplicar la mateixa recepta a totes les finques. Consisteix a equilibrar la protecció del sòl, la biodiversitat i la disponibilitat hídrica.
Quin paper té la biodiversitat?
Un olivar forma part d’un ecosistema agrícola en què conviuen arbres, plantes espontànies, microorganismes, insectes, aus i altres animals.
La política agrària europea considera que la biodiversitat agrícola inclou espècies silvestres i domesticades, organismes del sòl, pol·linitzadors i elements del paisatge.
Algunes pràctiques que la poden afavorir són:
- Conservar marges i zones de vegetació.
- Evitar tractaments indiscriminats.
- Mantenir diversitat de plantes quan sigui possible.
- Instal·lar refugis o caixes niu de manera justificada.
- Respectar punts d’aigua i hàbitats existents.
- Reduir la il·luminació nocturna innecessària.
- Mantenir corredors entre diferents zones.
No es tracta d’omplir la finca d’objectes amb forma de caseta per a insectes i donar la feina per acabada. La biodiversitat depèn d’aliment, refugi, continuïtat i una gestió coherent.
Un olivar ecològic és necessàriament sostenible?
La certificació ecològica constitueix una base important, perquè regula les pràctiques de producció i restringeix l’ús de determinades substàncies.
Però la sostenibilitat pot incorporar altres aspectes: eficiència energètica, consum d’aigua, valorització de restes, condicions laborals, proximitat, viabilitat econòmica o disseny de l’envàs.
Per això és útil diferenciar entre una certificació concreta i l’avaluació més àmplia de tot el sistema.
Què passa amb les restes de poda?
Les branques i fulles generades durant la poda poden deixar de considerar-se un problema quan es gestionen com un recurs.
En determinades condicions es poden triturar i incorporar al sòl, utilitzar com a coberta o destinar-se a altres aprofitaments autoritzats.
La decisió ha de tenir en compte la sanitat vegetal, el risc d’incendis, les característiques del material i les necessitats del terreny. No totes les restes s’han de gestionar de la mateixa manera.
Quins subproductes genera una tafona?
La transformació de l’oliva produeix oli, però també pinyols, polpa, aigua i altres materials derivats del procés.
Una gestió circular intenta trobar usos adequats per a aquests subproductes en lloc de tractar-los sempre com a materials sense valor.
El pinyol de l’oliva es pot utilitzar com a biomassa. Les restes orgàniques poden tenir aplicacions agrícoles o industrials quan compleixen les condicions tècniques i legals corresponents.
La jerarquia europea i espanyola de residus prioritza la prevenció, la reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització davant l’eliminació.
Com influeix l’energia?
L’agricultura consumeix energia en el bombament d’aigua, la maquinària, la recol·lecció, el transport, la tafona, la climatització i l’envasament.
Un sistema sostenible pot treballar en dos fronts:
- Reduir el consum innecessari.
- Substituir una part de l’energia per fonts renovables o subproductes propis.
L’eficiència energètica no consisteix només a instal·lar una tecnologia. També implica mantenir els equips, organitzar millor els processos i evitar consums quan no aporten valor.
Com es mesura la sostenibilitat d’un olivar?
Convé utilitzar indicadors comparables al llarg del temps:
- Consum d’aigua per campanya.
- Consum energètic.
- Superfície amb coberta vegetal.
- Matèria orgànica del sòl.
- Pèrdues o fuites.
- Quantitat de subproductes valoritzats.
- Ús de tractaments.
- Rendiment del cultiu.
- Erosió.
- Biodiversitat observada.
- Residus generats.
- Emissions associades a determinades operacions.
Sense mesurar, és fàcil confondre una iniciativa visible amb una millora rellevant.
Sostenir significa poder continuar
Un olivar sostenible ha de continuar produint sense esgotar allò que ho fa possible.
Això requereix un sòl fèrtil, aigua ben gestionada, biodiversitat funcional, energia utilitzada amb criteri i una explotació econòmicament viable.
En el següent article recorrem com s’aplica aquesta lògica des de l’olivar fins a la tafona.
Son Mesquidassa explica al seu espai Un mar de sostenibilitat que recupera el pinyol de l’oliva processada per utilitzar-lo com a biocombustible i generar calor i fred a les seves instal·lacions.
Preguntes freqüents
Què és una coberta vegetal en un olivar?
És la vegetació que es manté o s’estableix entre les línies d’arbres. Pot ajudar a protegir el sòl i afavorir la biodiversitat, però s’ha de gestionar segons el clima i la disponibilitat d’aigua.
L’olivera necessita molta aigua?
Les seves necessitats depenen del sistema de cultiu, l’edat, el sòl, el clima i el rendiment cercat. El reg s’ha d’ajustar a dades reals i no aplicar-se automàticament.
Quins beneficis aporta triturar la poda?
Pot reduir la sortida de matèria orgànica de la finca i contribuir a protegir o enriquir el sòl quan el material és adequat i es gestiona correctament.
Què és la valorització de residus?
És l’aprofitament de materials descartats per obtenir productes, matèries primeres o energia, evitant sempre que sigui possible la seva eliminació directa.
Per què és important la biodiversitat en un cultiu?
Perquè els organismes del sòl, els pol·linitzadors, els depredadors naturals i els elements del paisatge participen en el funcionament i la resiliència de l’ecosistema agrícola.